Timidesa i pors en el Gos d’Aigua Espanyol

comunicación Corregir comunicando. Ser amables para corregir es muy efectivo Izekan
Comunicació Vs Correcció
2 desembre, 2017
Ansiedad. Cómo conseguir que tu perro deje de destrozar cosas en casa cuando se queda solo. Superación de la ansiedad por separación de los perros cuando no estamos en casa
Ansietat per separació: avaluació i mètode
2 desembre, 2017
Mostrar todos

El primer que vull comentar, és que no es tracta per a res d’una crítica a aquesta raça, molt al contrari la meva intenció en escriure aquest post és la de col·laborar en la millora de les condicions i qualitat de vida d’aquesta fantastica raça.

Aquest post no ho hauria escrit si no fos perquè en l’actualitat veig gran quantitat de gossos d’aquesta raça amb problemes de timidesa i pors, també ho he escrit per un grup de persones que creuen que els pot ser interessant i això m’ha portat a atrevir-me amb el post. Vull aclarir que aquest tipus de problemes es poden donar i de fet es donen en altres races o mestissos, i per descomptat no tots els individus de la raça esmentada pateixen aquest trastorn.

Al meu entendre un factor intrínsec que afecta aquesta raça, és que fins fa molt poc temps no era una raça coneguda, tot i viure amb l’home des de fa molts anys, ja que es tracta d’una raça molt antiga. Ha exercit tasques de pasturatge d’ovelles, com a ajudant en els ports per amarra vaixells i d’ajuda als pescadors amb les xarxes, una altra utilitat d’aquesta magnífica raça va ser la de cobrament de caça, especialment d’aus aquàtiques, pel que estem tractant d’una raça de treball, són animals forts, àgils i intel·ligents, sent molt fàcil el seu ensinistrament.

Així doncs al no estar exposada a la vida atrafegada de les ciutats, fins fa molt poc crec que encara estem en procés d’adaptació. Cal tenir en compte que aquesta raça va ser redescoberta el 1980, que el 1983 es ​​comencen a recollir dades de la raça i és al setembre 1999 que la Fédération Cynologique Internationale, publica l’estàndard de la raça. Per aquest motiu crec que alguns exemplars són tan tímids, arribant a ser un problema de pors.

Com solucionar-ho?

Quan són cadells amb una bona socialització, podeu llegir el meu article SOCIALITZACIÓ. COM SOCIALITZAR SENSE ESTRÈS. Aquí explico com tractar aquesta nova situació.

Pel que fa als adults que ja han generat el problema de conducta, el millor és treballar amb un tècnic en modificació de conductes. Tot i així i us donaré unes petites pautes perquè us serveixi d’orientació.

  • Treballar amb corretja d’uns 3 a 5 metres (NO extensibles), perquè tingui marge d’apropar-se o d’allunyar-se de l’objecte de les seves pors.
  • No obligar-lo a deixar-se tocar ni a apropar-lo subjectant amb la corretja.
  • Podem anar fent aproximacions progressives als desconeguts, és a dir, si ens parem a conversar amb un desconegut donar-li algun premi per si el nostre gos demostra interès per ell, que sigui el desconegut que li lliuri el premi, que l’ajudant o desconegut mai prengui la iniciativa, només se li premiarà si el gos inicia l’acostament, per part de l’ajudant els moviments seran lents i mai de forma frontal o inclinant sobre l’animal. Per la nostra part el felicitarem de forma tranquil·la amb carícies llargues i suaus, també verbalment i de la mateixa forma, suau sense excitar. L’ideal és pactar les trobades prèviament i que semblin casuals.
  • No adoptem postures que li permetin refugiar-se entre les nostres cames, busquem llocs que no li sigui fàcil amagar-se i esperar que passi el temps amagat i després ens anem, això augmenta el problema.
  • Quan treballem en aquest assumpte no ho barregem amb altres entrenaments, com el no estirar la corretja, o qualsevol altre entrenament.
  • Estructurar un costat ens pot ajudar en l’evitació de l’objecte d’inseguretat o por.
  • Sigues amable en el tracte amb ell, ho està passant molt malament.

Treballar sempre amb corretja, premis i aptitud positiva. No aclaparar al gos, amb paciència i determinació segur que aconseguireu l’èxit. Si treballes bé poc a poc anirà trencant aquestes pors, tingues en compte que el que estem fent és crear una nova experiència i que aquesta sigui positiva, per generar una nova ruta neuronal que permeti al nostre gos tenir més recursos i seguretat en ell mateix, aquests són treballs en què entrenem l’autoestima de l’animal i això no es fa d’un dia per l’altre, són entrenaments que requereixen constància i que no ens rendim, per això i pels seus coneixements l’ajuda d’un professional és la millor opció.

Com sempre estic desitjós de rebre la vostra opinió, i si necessites fer alguna consulta no ho dubtis.

LLAMAR AHORA