Llenguatge caní. Escoltes al teu gos quan et parla?

mal comportament de gossos
8 Coses que has de conèixer sobre el comportament dels gossos
20 desembre, 2017
Comunicació Olfactiva – Feromones
14 gener, 2018
Mostrar todos
Llenguatge caní. Escoltes al teu gos quan et parla?

Si comparteixes la teva vida amb un gos, segurament ets capaç d’identificar quan el teu gos està content, quan té por o quan es troba malament. En algun moment tots ens hem referit al nostre gos amb la frase de “Només li falta parlar”. Això és degut a que els nostres companys canins tenen la capacitat de comunicar-se de manera molt efectiva amb nosaltres i amb altres individus de la seva espècie. Tot i que no poden fer ús del llenguatge verbal com els humans, els gossos tenen un ampli ventall de senyals comunicatives.

És la nostra obligació, com a propietaris, conèixer quines són aquestes senyals per poder contribuir en el seu benestar emocional. Sabent què està transmetent el nostre gos en cadascuna de les situacions de la seva vida, podrem contribuir a una correcta gestió d’aquestes situacions.

L’espècie canina és una espècie gregària.

Les espècies gregàries són aquelles que viuen en grups més enllà de l’època de reproducció o migració. Per tant els gossos són animals socials, és a dir, estan “genèticament dissenyats” per viure en grup. Tots els individus socials necessiten vies de comunicació per poder entendre’s. La finalitat d’aquestes vies de comunicació és evitar els conflictes ja que, per garantir la supervivència de cada individu del grup és preferible que el grup es mantingui unit.

Les vies de comunicació que utilitzen els gossos són:

  • Visual
  • Olfactiva
  • Auditiva

Tots sabem que el sentit més desenvolupat dels gossos és l’olfacte. No obstant, la principal via de comunicació que ells utilitzen és la comunicació visual, que serà el tipus de comunicació a la que dedicarem aquest post.

Els gossos estan contínuament oferint postures i moviments per transmetre als altres (gossos i persones) el seu estat o les seves intencions. Dins de la comunicació visual, trobem senyals de diferent intensitat, que ens poden indicar el grau de confort/disconfort del nostre gos i ens ajuden a preveure com es desenvoluparà la situació.

Senyals de calma

Podríem dir, que les senyals de menor intensitat són les senyals de calma (Turid Rugas va fer un recull de totes aquestes senyals en el seu llibre El lenguaje de los perros). Algunes de les senyals de calma que més sovint podem observar en els gossos són:

  • Mantenir el cap girat cap a un costat així com girar el cap i tornar-lo a la seva posició repetides vegades. Una senyal de calma semblant però més subtil és desviar la mirada. Els gossos poden utilitzar aquestes senyals per indicar a un altre gos que no són una amenaça o bé per indicar-li a l’altre gos que disminueixi la intensitat de la seva interacció.
  • Acostar-se fent corba. Les corbes són part dels protocols de salutació educada entre gossos. Una aproximació directa i en línia recta és molt més amenaçant que un acostament indirecte. L’amplitud de la corba variarà segons la necessitat de la trobada. Els gossos poden dibuixar corbes molt obertes o molt subtils segons la situació i els individus amb que es troben.
  • Acostar-se lentament. Un gos que s’acosta a molta velocitat fins a un altre, pot desencadenar una reacció de defensa en l’altre individu. Per això, acostar-se de manera progressiva i lenta ajuda a l’altre individu a prevenir les intencions del que s’acosta i que la interacció esdevingui sense incidències.
  • Seure o estirar-se. Aquestes postures poden ser utilitzades per un gos com una senyal de calma. Un gos pot decidir seure o estirar-se per indicar a un altre individu que no suposa una amenaça, ja sigui perquè percep que l’altre gos està tens o que té por d’acostar-se.
  • Donar el costat o l’esquena. Un gos de costat o d’esquena suposa una amenaça molt més reduïda que un gos de front. Per això els gossos també utilitzen aquestes postures per evitar conflictes o per relaxar tensions davant d’altres individus insegurs.
  • Olorar el terra. Quan es troben dos gossos i un d’aquests es posa a olorar el terra, ens pot semblar que està ignorant a l’altre gos, però en realitat es tracta d’una acció amb una finalitat ben concreta. Mostrar-se ocupat en una activitat aliena a l’altre individu, també ajuda a rebaixar tensions en una interacció. Aquesta acció també pot ser utilitzada per alguns gossos per calmar-se a ells mateixos quan estan davant d’una situació que els estressa.
  • Estirar-se panxa amunt. Es una senyal molt evident de calma. El gos que la utilitza s’està col·locant en una posició d’absoluta vulnerabilitat. No pot indicar més clarament a l’altre gos, que les seves intencions són pacífiques i que no vol conflictes.

TEXTO ALTERNATIVO

Senyals d’estrès

Alguns autors inclouen aquestes senyals dins de les senyals de calma. Personalment, m’agrada diferenciar-les, degut a que, tot i que un gos pot detectar que un altre està patint estrès segons el seu llenguatge corporal, penso que les senyals indicadores d’estrès no tenen una projecció voluntària d’informar a l’altre individu. Sinó que simplement es donen de manera automàtica quan existeix una reacció fisiològica d’estrès i que la funció d’aquestes està dirigida al propi individu, està dirigida a alliberar aquest estrès.

Algunes de les senyals que ens indiquen que un gos està patint o acaba de patir una reacció d’estrès son:

  • Llepar-se el morro
  • Badallar
  • Espolsar-se
  • Rascar-se
  • Panteix excessiu

Aquestes senyals, així com les senyals de calma, sempre han d’interpretar-se tenint en compte el context en que es donen. Per exemple un gos pot llepar-se el morro perquè acaba de menjar, però si ho fa quan el veterinari l’està examinant, probablement voldrà dir que es troba incòmode en aquesta situació. O per exemple si un gos panteixa desprès de fer exercici o perquè fa calor no vol dir que estigui patint estrès, però si està panteixant amagat sota el llit, perquè ha començat una tempesta, és molt probable que aquest panteix estigui associat a l’estrès i la por que li provoca la situació.

Si nosaltres parem atenció i llegim les senyals de calma i d’estrès que ofereix el nostre gos, així com la resta de gossos amb que es relaciona, podrem valorar si tots ells realment es troben còmodes quan estan al parc, sabrem si les interaccions estan pujant massa d’intensitat, etc. Prendre’s el temps i la molèstia per començar a “escoltar” als gossos facilitarà que les relacions entre ells siguin positives, així ens ajudarà a adquirir criteri per saber quan i com els hem d’ajudar a sortir d’aquelles situacions inadequades.

 

Senyals d’amenaça

Les senyals d’amenaça conformen el grau d’intensitat més alt dins del llenguatge caní. Les més freqüents són:

  • Ensenyar les dents
  • Grunyir
  • Piloerecció
  • Rigidesa corporal amb la cua aixecada i immòbil
  • Mossegades a l’aire

TEXTO ALTERNATIVO Aquestes senyals d’amenaça constitueixen un conjunt de senyals prèvies a l’agressió. Per tant, quan un gos està mostrant senyals d’amenaça està indicant que la situació l’incomoda considerablement i està avisant de que si aquesta situació no s’atura, utilitzarà la única alternativa que li queda: mossegar.

En general els humans, estem molt més familiaritzats amb aquestes senyals que no pas amb les senyals de calma. Tot i no haver rebut formació prèvia, generalment tots entenem que si un gos ens ensenya les dents vol dir que la cosa no va bé i acostumem a retirar-nos.

Cal a dir, que hi ha gossos amb molt bones habilitats comunicatives que són capaços de graduar la intensitat de les seves senyals segons ho requereixi la situació i que poden mostrar senyals d’amenaça sense significar que estan a punt de traspassar el llindar de l’agressió. Aquests individus han après a utilitzar senyals de major intensitat perquè els han resultat útils prèviament.  Altres gossos, menys hàbils, poden passar de les senyals de calma a l’agressió sense necessitat de passar per les senyals d’amenaça.

Sigui quin sigui el perfil del nostre company de quatre potes, és responsabilitat nostra atendre la seva comunicació. Si les persones o els altres gossos ignoren el seu llenguatge, aquest acabarà entenent que aquestes senyals no li són funcionals, no li serveixen per res; amb la qual cosa, en situacions posteriors optarà per utilitzar directament altres alternatives menys diplomàtiques.

Silvia Torres

LLAMAR AHORA