Què és un etòleg i en què es diferencia d’un educador i un ensinistrador caní?

La nostra nova companya Silvia Torres
1 desembre, 2017
Positivizar. Com aconseguir que el teu gos es posi el morrió i ho vegi com una cosa positiva. Aconsegueix que el teu gos entri al transportí encantant. Positivitzar accions en us gossos
Com positivitzar el morrió
1 desembre, 2017
Mostrar todos

El teu gos té un problema de conducta i no saps si dirigir-te a un etòleg, un educador o un ensinistrador caní? A Izekan sabem que a vegades hi ha confusió sobre quines competències té cada professional i quin és el més indicat per a cada cas, per la qual cosa avui intentarem aclarir dubtes.

Què és l’etologia?

Per definir que és un etòleg caní abans hem de saber què significa Etologia. ‘L’etologia és la cienca que estudia el comportament animal en el seu hàbitat natural’. A través de l’observació, l’etologia explica quins són els comportaments normals de cada espècie animal i el motiu (a nivell fisiològic, ontogènic, funcional i evolutiu) pel qual es produeix cadascun d’aquests comportaments.

Què és un etòleg?

Segons el diccionari, un etòleg és la persona especialista en etologia. Llavors, podem dir, que un etòleg és el científic que es dedica a estudiar com es comporta una determinada espècie animal a la natura. Aquesta tasca, sempre ha estat atribuïda als biòlegs.

Y un etòleg clínic?

El professional que en tot cas s’encarregarà de tractar al teu gos si aquest té problemes de conducta, serà un etòleg clínic. L’etòleg clínic és un veterinari, que ha cursat estudis posteriors en etologia clínica (generalment un Màster i en menys casos el Diplomat Europeu).

El diplomat Europeu o l’Americà és el màxim grau d’especialització veterinària reconegut internacionalment. Requereix haver passat per un període de formació mínim de tres anys sota la supervisió d’un altre Diplomat especialista. A aquest període se l’anomena residència com en medicina humana. Posteriorment han de superar un examen per a que se’ls reconegui la titulació.

L’etòleg diplomat defèn que només ells poden denominar-se Especialistes en Etologia, com es requeriria per a qualsevol altra especialitat veterinària.

El Diplomat només pot cursar-lo un Llicenciat en Medicina Veterinària però un professional NO veterinari també pot fer un Màster en Etologia Clínica. Per tant, un educador caní pot tenir la mateixa formació en etologia que un veterinari que hagi realitzat el Màster.

la etologia explica quins són els comportaments normals de l'espècie

Educador caní vs ensinistrador

Temps enrere, a tot professional que es dedicava a ensenyar comportaments als gossos o a modificar conductes se l’anomenava Ensinistrador Caní.

Actualment, sembla que hi ha una connotació negativa associada a la paraula Ensinistrador.

Hi ha persones que creuen que un ensinistrador només ensenya obediència o que utilitza tècniques antigues per ensinistrar als gossos o que només treballa en modificar la conducta sense importar-li l’estat emocional del gos i que el bo és l’educador caní, que, ajuda al gos a manejar-se millor en el seu entorn i a gestionar-se emocionalment en les diverses situacions de la seva vida.

Crec que aquest informació està lleugerament esbiaixada. Educador i ensinistrador són la mateixa figura. Vegem les definicions:

Educar: Desenvolupar les facultats intel·lectuals, morals (no en el cas dels animals) i afectives d’un individu d’acord amb la cultura i les normes de convivència de la societat a la que pertany.

Ensinistrar: Comunicar (a algú) aptesa, destresa, en algun art, en algun treball, etc./ Exercitar-se en alguna cosa per adquirir destresa.

No pot un ensinistrador fer al gos més hàbil socialment? O fer-lo més apte per regular-se emocionalment en diferents situacions? En definitiva, educar-lo per a que s’adapti millor al seu entorn?

Es possible que hi hagi ensinistradors especialitzats en entrenar a gossos per a tasques concretes, com treballs de detecció, protecció, etc. que no sàpiguen sobre modificació de conducta i no es dediquin a l’educació canina, però no és possible que un educador no tingui coneixements sobre com ensinistrar a un gos, al menys, en obediència bàsica.

Conclusió: Educador i ensinistrador són el mateix professional. No has de fixar-te en si en el seu nom posa “escola d’ensinistrament caní” o “escola d’educació canina”, això no et dóna pistes sobre com treballa. Fixa’t en si es coherent amb el que t’explica i si les tècniques d’ensinistrament caní que utilitza són respectuoses amb el teu gos.

Com escollir un bon educador caní?

Altres aspectes a tenir en compte per escollir un bon educador caní són la formació i l’experiència.

No existeix una titulació oficial d’educador Caní. Un educador que hagi realitzat molts cursos, hagi conegut a molts professionals i s’hagi instruït en moltes escoles diferents tindrà més eines que un que hagi realitzat un únic curs.

Com se sol dir, l’experiència es un grau. La experiència t’ajuda a tenir eines per a gossos molt diferents, amb diferents temperaments, capacitats, etc. Però ULL! l’experiència no sempre és sinònim de fer les coses bé. Hi ha ensinistradors amb 40 anys d’experiència que segueixen fent les coses com en el segle passat. Si et parlen massa de dominància i et diuen que et tens que imposar com el mascle Alpha… Fuig.

Llavors, és millor contactar amb un etòleg que amb un educador caní?

Per respondre a aquesta pregunta, et parlaré sobre la meva experiència personal i t’explicaré a quines conclusions he anant arribant jo durant el meu aprenentatge.

Vaig començar “1er de gos” amb un curs d’educació canina bàsica. Vaig aprendre un munt de coses noves. A construir comportaments i habilitats, quins eren els diversos problemes de conducta més habituals en els gossos domèstics i algunes pautes per a tractar-los.

La primera vegada que comences a saber alguna cosa sobre algun tema, en aquest cas sobre gossos, creus que ja en saps molt i et sembla que tens la capacitat de poder aconsellar als altres i a solucionar els seus problemes.

Jo, en aquell moment no vaig començar a exercir, però hi ha persones que havent fet un sol curs on se’ls hi dóna un diploma que posa “Educador Caní” salten al mercat laboral.

Conclusió 1: Un únic curs mai és suficient per ser un bon professional. Pregunta sobre la formació que ha cursat l’educador amb el que contactis. I sospita de tarifes massa econòmiques.

Arrel d’aquest curs, vaig començar a fer alguns seminaris amb ensinistradors reconeguts, especialment d’ensinistrament caní en positiu. I poc temps desprès vaig realitzar el Màster Universitari d’Etologia Clínica.

En aquest màster vaig aprendre moltíssim sobre fisiologia del comportament, sobre patologies mèdiques i quina relació tenen amb la conducta, sobre els diversos psicofàrmacs, com funcionen i com s’utilitzen, i vaig aprofundir de nou en els problemes de comportament i els tractaments de modificació de conducta avalats científicament.

Conclusió 2: Saber d’etologia i del mètode científic et permet donar pautes basades en la ciència i no consells sense fonament científic. Per tant, saber d’etologia clínica (a través d’etòlegs veterinaris) és necessari per a qualsevol ensinistrador.

En aquell moment, desprès d’haver fet ja laguns cursos, seminaris i el màster, vaig pensar que estava preparada per començar a treballar amb gossos.

Creia tenir avantatge sobre altres que no havien estudiat etologia, però quan em va tocar posar-me mans a la obra, per a la meva sorpresa, la meva sensació va ser: “per què això no funciona, si a mi m’han dit que havia de funcionar?”

Conclusió 3: Formar-se com etòleg no es suficient per modificar la conducta d’un animal amb problemes. Un etòleg (que només s’hagi format en etologia i no en ensinistrament caní) no pot encarregar-se de tot el tractament de modificació de conducta. Pot fer un diagnòstic, pot donar les primeres pautes, pot receptar fàrmacs si el cas ho requereix, però necessita un educador amb experiència, amb recursos, que sigui qui acompanyi al propietari en el dia a dia de l’aprenentatge de l’animal.

Així que desprès de la patacada, vaig continuar la meva formació, ara amb ensinistradors, educadors, d’aquí i de fora. Vaig començar a anar a les seves classes, a veure’ls treballar i va ser llavors quan vaig començar a trobar el meu mètode de treball, la meva pròpia estructura, a sentir-me còmoda i a solucionar casos.

Conclusió 4. Les eines que m’han ajudat en el meu dia a dia amb els gossos me les han proporcionar ensinistradors, o etòlegs que també eren ensinistradors. Els estudis teòrics són importants però han de complementar-se amb la pràctica, que et dona el maneig i els recursos necessaris.

Significa això que un educador amb coneixements en etologia no necessita mai l’ajuda d’un etòleg clínic? Ni molt menys.

En la meva feina, veig casos en que els patrons de conducta no semblen tenir lògica a nivell comportamental o d’altres en que el gos està tan col·lapsat que és incapaç d’aprendre.

En aquests casos, l’etòleg veterinari té la capacitat i coneixements necessaris per saber quins altres símptomes buscar, de quines patologies mèdiques sospitar, quines proves diagnòstiques demanar i com interpretar-les o quina medicació administrar i com regular-la.

Conclusió 5. Un bon educador caní sabrà quan derivar un cas a un etòleg. I davant del dubte de si és necessari o no, el derivarà.

Conclusió 6. Un etòleg clínic també sabrà fins on arriba la seva actuació. A més de les pautes que es donen a la consulta, en la majoria dels casos, necessitarà col·laborar amb algun ensinistrador (si no s’ha format com a tal), per dur el tractament de modificació de conducta.

Casos en els que és necessària la intervenció d’un etòleg clínic

  • Canvis bruscs en el comportament que no responen a un detonant clar. Atacs d’agressivitat sobtats contra objectes, episodis de pànic sense que res haig passat, conductes dirigides cap al no res, etc. poden indicar que existeix una patologia orgànica. Un etòleg ha de valorar el cas.
  • Trastorns compulsius. Poden ser conseqüència d’un problema mèdic. En cas contrari, estan relacionats amb nivells d’estrès elevat i poden requerir d’ajuda farmacològica.
  • Casos d’ansietat per separació. Un gos que pateix ansietat per separació (APS) ho passa realment malament quan es queda sol. Es probable que necessiti ajuda farmacològica. Ull! No tots els pcasos en que el gos borda, eliminia o destruiexi quan està sol a casa són APS. Un educador també es capaç de fer un bon diagnòstic, tractar el cas, si el motiu es un altre o derivar-lo a un etòleg si ho requereix.
  • Fòbies molt severes. Casos molt extrems de fòbia també necessitaran ajuda farmacològica. Encara que sigui desprès l’educador qui treballa amb el gos el dia a dia les eines de gestió emocional.

El criteri per el qual un cas ha de passar per un etòleg o no, no radica en la gravetat del problema, sinó en la probabilitat de que existeixi algun factor orgànic influent i en si emocionalment el gos està tan compromès que es necessita disminuir l’estrès o l’ansietat a curt termini. Ignorar estats crònics o repetits d’ansietat és una falta de respecte cap al benestar animal.

Conclusió final

Un bon professional, etòleg o educador treballarà en col·laboració amb altres professionals i no tindrà problemes en remetre un cas quan sigui necessari.

Esperem que aquest article t’hagi resultat útil. Deixa’ns els teus comentaris o contacta amb nosaltres.

2 Comments

  1. Maria R. - Arias ha dit:

    Gràcies per l’article ha estat molt il.lustratiu i ens pot ajudar a resoldre els problemes de convivencia entre les nostres dues gosses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LLAMAR AHORA