Llenguatge caní. Escoltes al teu gos quan et parla?
Llenguatge caní. Escoltes al teu gos quan et parla?
30 desembre, 2017
llaminadures-gossos
Llaminadures per a gossos: Com, quan i per què donar-les-hi?
20 gener, 2018
Mostrar todos

En el darrer post vam parlar sobre el llenguatge visual com la principal via que l’espècie canina utilitza per comunicar-se amb altres gossos i persones. No obstant no és la única manera de comunicar-se que tenen. En aquesta entrada parlarem de la comunicació olfactiva, o més concretament de la comunicació semioquímica. Sabies que els gossos utilitzen comunicació semioquímica? Segur que el terme ‘feromones’ et sona més.

Si t’interessa seguir aprenent sobre comunicació canina segueix llegint. Trobaràs explicació a alguns comportaments del teu gos i eines per alguns dels seus problemes de conducta.

Què és la comunicació semioquímica?

Semioquímic és un terme utilitzat per definir una substància química o un conjunt de substàncies químiques que contenen un missatge. Els semioquímics poden enviar missatges entre diferents espècies o entre individus de la mateixa espècie. Els semioquímics que intervenen en la comunicació entre individus d’una mateixa espècie s’anomenen feromones.

Les feromones envien informació molt detallada sobre l’individu emissor i tenen la capacitat de provocar canvis fisiològics i comportamentals en l’individu receptor.

T’has preguntat algun cop perquè els gossos tenen tant d’interès en olorar-se el darrere quan es troben? Perquè el teu gos rasca el terra quan acaba de fer les seves necessitats? O per què llepa la orina d’altres gossos?

Tots aquests comportaments estan relacionats amb les feromones. Olorar la zona perianal o genital d’un congènere, li permet al gos agafar informació sobre el sexe i l’estat reproductiu  de l’individu així com informació particular d’aquell individu concret.

Amb el rascat d’ungles desprès de defecar o els marcatges amb orina, els gossos deixen feromones de marcatge territorial, de manera que avisen a altres cans de la seva presència a la zona. Existeix la falsa creença de que un gos que marca constantment orinant o rascant és un gos dominant, però la realitat és més aviat el contrari. Un gos que se sent insegur, té la necessitat d’anar deixant missatges freqüents als altres gossos; d’aquesta manera, si esdevé un encontre, ja es disposa d’informació prèvia que pot ser utilitzada per una millor interacció. Els marcatges territorials també poden estar associats a la conducta sexual.

Com s’envien i com es reben les feromones?

Les feromones són substàncies volàtils que s’excreten a través de diverses glàndules situades en diferents parts del cos. Les principals regions on es troben aquestes glàndules són:

Aprende sobre perros en IzeKan

  1. Regió facial. Especialment a la boca i a les orelles.
  2. Complex podal. Espais interdigitals i entre coixinets.
  3. Complex mamari. Glàndules sebàcies intermamilars.
  4. Zona perianal. Glàndules anals.
  5. Zona urogenital.

Segons la regió de la que parlem, les feromones que se secreten tenen funcions diferents dins de la comunicació canina. Per exemple, en les glàndules sebàcies intermamilars se secreta la feromona apaciguadora canina (D.A.P: Dog Appeasing Pheromone). Aquesta feromona és una feromona produïda per la mare quan té cadells lactants i té la propietat d’induir calma i tranquil·litat als cadells. Ben diferent és la funció de les feromones dels sacs anals; algunes feromones d’aquesta zona compleixen una funció d’alarma: poden ser expulsades a l’aire per un gos en situació de pànic i poden provocar reaccions emocionals de por en altres individus que posteriorment les detectin. A part de les glàndules secretores de feromones, la orina, la femta, la saliva i les secrecions vaginals també contenen feromones.

L’òrgan encarregat de la detecció de les feromones és l’òrgan vomeronasal (OVN) o òrgan de Jacobson. L’OVN  consta d’una estructura bilateral que se situa als costats del septus nasal i sobre el paladar. Comunica amb la boca a través del canal incisiu. És a través d’aquest òrgan que es recullen les feromones i s’envien al sistema límbic (part del sistema nerviós central encarregada de les emocions). Les feromones molt volàtils poden ser captades a través de la mucosa olfactòria, mentre que per a recollir feromones menys volàtils, els gossos requereixen agafar la secreció amb la llengua i realitzar un moviment de la llengua cap al cel del paladar per enviar les feromones al l’OVN. Aquesta conducta s’anomena tonguing. Vet aquí l’explicació de perquè molts gossos llepen la orina d’altres.

En què es diferencien les feromones de les olors?

Les olors també poden causar canvis de comportament en els animals, però perquè això passi s’ha d’haver donat un aprenentatge previ, és a dir, aquella olor ha d’haver estat associada prèviament a una situació i per tant a un estat emocional. Les feromones, en canvi, no precisen d’aprenentatge. Posen en marxa les respostes més innates de l’individu. Una altra diferència és que les feromones no produeixen adaptació: Quan un gos (al igual que els humans) es troba en una habitació amb una olor concreta, amb el pas del temps deixa de percebre la olor, ja que es produeix una saturació dels receptors olfactius. Les feromones en canvi, sempre tenen efecte sobre l’animal; el gos no “s’acostuma” a elles, no es pot saturar.

Quina és l’aplicació pràctica de les feromones?

L’ús de feromones pot ser útil com a coadjuvant dels tractaments etològics en alguns problemes de conducta. Adaptil® és un anàleg sintètic de la feromona apaciguadora canina. Aquesta feromona no té només efecte sobre els cadells sinó que els adults també són susceptibles als seus beneficis. La seva efectivitat està provada científicament, tot i que cal tenir en compte que els efectes no són igual per a tots els gossos i que no s’ha de pretendre que constitueixi una solució única, sinó una ajuda als tractaments de modificació de conducta.

Les presentacions comercials són en collar, difusor i spray. Depenent de la problemàtica del nostre gos ens serà més útil utilitzar-ne una o una altra.

Els casos en que les feromones ens poden servir d’ajuda són els següents:

  • Adaptació del cadell a casa. Quan un cadell se separa de la mare, l’aplicació de feromones a casa pot ajudar a que aquest canvi sigui menys estressant per ell. Col·locar un difusor prop del seu llitet 48h abans de l’arribada facilitarà la seva adaptació a la nova llar.
  • Mudances. Es tracti d’un cadell o d’un gos adult, els canvis de casa sempre suposen un esdeveniment estressant. En aquest cas la presentació recomanada també seria el difusor, aplicat de la mateixa manera que el cas anterior.
  • Problemes relacionats amb la separació. Si tenim gossos que pateixen ansietat o s’estressen quan els deixem sols a casa, crear una zona segura i l’aplicació d’Adaptil® en difusor en aquesta zona ens ajudaran al seu tractament. Aquests casos sempre han de ser valorats per un professional que faci un bon diagnòstic i ens ajudi a establir unes pautes correctes, sense les quals usar feromones no ens serà d’utilitat.
  • Viatges. Per facilitar els viatges en cotxe, la utilització dels spray ens els cantons interiors del transportí és la alternativa més adequada. Cal aplicar l’spray uns 15 min abans d’introduir-hi el gos.
  • Pors a estímuls exteriors. Si allò que causa por al nostre gos són estímuls de l’exterior, ja siguin persones, gossos, sorolls, etc., la eina més adient és la utilització del collar.

Esperem que aquest post t’hagi servit d’ajuda. En qualsevol cas, si consideres que el teu gos té un problema de conducta o de benestar, pots contactar amb nosaltres. T’assessorarem sobre quines són les millors opcions per al teu cas en particular.

Silvia Torres

Aquí ten un altre post sobre Llenguatge caní. Escoltes al teu gos quan et parla?

LLAMAR AHORA