Castrar al meu gos, sí o no? Pros i contres

6 passos per tenir un gos obedient
23 Agost, 2019
¿Qué es un perro dominante? Aclarando conceptos
18 Octubre, 2019

Et preguntes si has o no has de castrar al teu gos? Has llegit molt sobre el tema i encara no tens clar si és beneficiós o perjudicial per a la seva salut? I respecte al comportament, quins efectes té?

A Izekan hem fet aquest petit article en el que hem intentat recollir tots els possibles efectes de castrar a un gos, per a que puguis prendre una decisió ben informat.

Sota el nostre punt de vista, posicionar-se en “castrar a tots els gossos” o “no castrar-ne a cap” és un error i ha de valorar-se cada cas en particular.

En què consisteix castrar a un gos?

La castració en gossos consisteix en una intervenció quirúrgica en la que s’extirpen les gònades, que són les glàndules encarregades d’elaborar les cèl·lules sexuals i les hormones sexuals.

La castració en un gos mascle és l’extirpació dels testicles. Els testicles, a més de produir esperma, produeixen testosterona. En el cas de l’esterilització en gossos femella, a més dels ovaris, que són els productors d’òvuls, d’estrògens i progesterona, s’acostuma a extirpar també l’úter.

Per tant, desprès de castrar un gos, s’elimina la principal font d’hormones sexuals i s’anul·la la capacitat de reproducció.

Beneficis de castrar a un gos

Salut

  • Redueix la probabilitat d’aparició de tumors mamaris en femelles. Els tumors mamaris són una patologia que apareix freqüentment en femelles d’edat avançada. Castrar a un gos femella abans del primer zel redueix quasi per complet l’aparició de càncer de mama. Entre el primer i el segon zel, la probabilitat encara disminueix considerablement. Desprès del tercer zel, l’efecte de prevenció que es pugui aconseguir ja és bastant escàs.
  • S’erradica la possibilitat d’aparició de piometra. La piometra és una infecció de la cavitat uterina. Aquesta malaltia pot tenir greus complicacions que arriben a comprometre la vida de la gossa. A l’extirpar l’úter s’evita aquest risc.
  • Prevé el càncer de testicles en mascles. Igual que en el cas anterior, si s’extirpen els testicles s’evita la patologia.
  • Redueix el risc d’aparició d’alguns problemes de pròstata com la hipertrofia prostàtica benigna (engrandiment de la pròstata, que pot dificultar la micció), problema que afecta a un elevat percentatge de mascles d’edat avançada.

Comportament

  • Elimina la pseudogestació o embaràs psicològic en les femelles. Algunes femelles, poden donar conductes com recollir objectes com si fossin els seus cadells i inclús mostrar agressivitat cap a la família per protegir dits objectes. Altres produeixen secreció làctia que pot dur a l’aparició de mastitis. Si vols saber més sobre el tema pots llegir el nostre article sobre el zel en les gosses.
  • Redueix l’agressivitat intrasexual en mascles. Castrar a un gos mascle redueix la agressivitat d’aquest cap a altres mascles. És important saber que, si la conducta porta molt de temps presentant-se, l’aprenentatge pot fer que desprès de la castració aquesta no s’erradiqui. Per tant, en cas de veure els primers signes d’agressivitat intrasexual, la castració serà més efectiva si es fa aviat. També és necessari dir que els altres tipus d’agressivitat (diferents a la intrasexual), no van lligats a la testosterona, per la qual cosa no canviaran desprès de la castració i necessitaran un tractament de modificació de conducta per solucionar el problema.
  • Redueix el marcatge amb orina en mascles i la conducta de roaming. El roaming fa referència a “les escapades” que poden fer els mascles quan hi ha femelles en zel.

Inconvenients de castrar a un gos

Salut

  • Augmenta la probabilitat d’alguns tipus de tumors como l’osteosarcoma, hemangiosarcoma i alguns limfomes. És importat determinar abans quina raça de gos tenim davant ja que hi ha races de major risc que d’altres.
  • Augmenta el risc d’hipotiroïdisme. La progesterona augmenta la producció d’hormones tiroïdees i redueix el risc de tiroïditis immunes (motiu d’hipotiroïdisme).
  • Augmenta el risc d’obesitat, especialment en femelles. Els estrògens, en les femelles, redueixen el consum d’aliment, contribuint a la sensació de sacietat. Per una altra banda, la castració augmenta l’activitat d’una via metabòlica que facilita la síntesis de greix en el teixit adipós. En mascles es produeix un efecte similar però menys pronunciat. No obstant, es tracta d’un inconvenient fàcilment evitable, només és necessari controlar la ració diària de menjar i l’exercici físic per mantenir a l’animal en el seu pes ideal.
  • Pot aparèixer incontinència urinària en femelles. Els estrògens augmenten el to de l’esfínter vesical. Al castrar un gos femella i eliminar la font principal d’estrògens, pot aparèixer aquest problema. Si la teva gossa s’orina desprès de la castració, consulta-ho amb el teu veterinari, existeix medicació per controlar els símptomes.
  • Pot avançar l’aparició del síndrome de disfunció cognitiva en mascles. Alguns estudis suggereixen que la testosterona té un efecte protector sobre els problemes degeneratius en els gossos i que els mascles castrats poden presentar degeneració cognitiva abans que els no castrats.

Comportament

  • Empitjora l’agressivitat en casos de femelles amb aquesta tendència. En el cas de femelles amb conductes agressives, l’esterilització agreuja el problema. Castrar a un gos femella que no presenta cap problema d’agressivitat no té perquè influir negativament en el seu comportament.
  • Pot augmentar el risc de problemes de comportament associats amb la por. Alguns estudis indiquen que els problemes de conducta en que la causa és la por poden empitjorar desprès de la castració, especialment en casos de castració precoç.

Opinió personal

Castrar al teu gos és una decisió que has de prendre tu mateix. Està clar que tot té els seus avantatges i desavantatges i que cada persona et donarà la seva opinió segons les seves creences, interessos i vivències personals.

La meva opinió és que s’ha de valorar cada cas de manera individualitzada i tenir en compte les repercussions per a la salut i conductuals a l’hora de decidir.

Suposo que per deformació professional sempre tiro més cap als efectes sobre el comportament; personalment crec que més val proporcionar-li qualitat de vida al gos durant els seus anys de vida, que no disminuir-li la qualitat de vida només per a que visqui més anys.

Així que, entre castrar i no castrar opto per aquella que faci que el meu gos estigui millor ara, s’adapti millor a l’entorn en aquest moment, en el seu dia a dia, sense pensar en el que passarà quan el gos tingui 10 o 12 anys.

Pots contactar amb nosaltres si desitges que t’ajudem a valorar el teu cas. També pots deixar-nos el teu comentari!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LLAMAR AHORA