Quines són les bases de la psicologia canina?

zel dels gosses
Quant temps dura el zel dels gossos? Quin és el seu comportament?
30 maig, 2018
Ansiedad. Cómo conseguir que tu perro deje de destrozar cosas en casa cuando se queda solo. Superación de la ansiedad por separación de los perros cuando no estamos en casa
Ansietat per separació
22 juny, 2018
Mostrar todos
psicologia canina

Conèixer les bases de la psicologia canina és necessari per poder educar al nostre gos d’una manera saludable. Entendre com és la conducta dels gossos i perquè actuen com actuen ens ajudarà a saber como hem de relacionar-nos amb ells i quines coses podem fer per modificar aquelles conductes que no ens agraden.

Podríem entendre per psicologia canina, els processos mentals que porten als gossos a mostrar certes conductes. Però la realitat és que el comportament caní depèn de molts més factors, no únicament de les seves capacitats cognitives o emocionals.

De fet, el terme ‘psicologia canina’ és una forma col·loquial i que tots entenem per referir-nos al comportament dels gossos però seria més precís parlar d’ ‘etologia canina’.

Que és l’etologia canina?

L’etologia és la ciència que estudia el comportament de les diverses espècies animals. En el cas de l’etologia canina, es tracta de l’estudi del comportament dels gossos.

L’etologia canina pretén respondre a dues preguntes clau:

Que fan els gossos? i Per què fan el que fan?

Què fan els gossos?

Amb aquesta pregunta, l’etologia canina s’encarrega de descriure quines són les conductes normals de l’espècie en el seu hàbitat natural i ho fa a través de la observació.

Pot ser que aquesta sembli una pregunta molt fàcil de respondre sobre la psicologia canina, però si així fos, no trobaríem tants propietaris que impedeixen que els seus gossos facin de gossos.

Posem un exemple: A la nostra feina hem trobat sovint persones que ens expliquen que no deixen als seus gossos olorar els pipis d’altres gossos al carrer perquè els sembla antihigiènic.

Doncs una de les necessitats dels gossos és la comunicació amb altres individus de la seva espècie. La recollida d’informació a través de les feromones de l’orina forma part de la comunicació indirecta, necessària per a que ells es desenvolupin millor en el seu entorn.

Coneixent què fan els gossos podrem cobrir les seves necessitats de conducta, és a dir, podrem garantir que puguin expressar totes aquelles conductes necessàries per a la seva espècie i pròpies de la psicologia canina.

Les necessitats de conducta d’un gos van més enllà de donar-li menjar, aigua i treure’l a passejar. Si cobrim les necessitats del nostre gos, aquest tindrà un millor equilibri emocional, s’adaptarà millor al seu entorn i per tant tindrà més benestar. Com a conseqüència tindrà menys probabilitat de presentar problemes de comportament i, per tant, nosaltres com a propietaris, tindrem millor qualitat de vida.

Per què fan el que fan?

Responent a aquesta pregunta, l’etologia canina pretén explicar tots els factors que influeixen en cadascuna de les conductes observades: Quins són els estímuls exteriors que la desencadenen, quins factors interns hi participen (hormones, neurotransmissors), quina part del sistema nerviós és responsable d’aquesta conducta, com influeix l’edat de l’animal, quina funció té per a la supervivència de l’espècie aquesta conducta, etc.

Els punts clau de la psicologia canina

Com hem vist, entendre la ment d’un gos no és cosa de dos dies. No obstant, creiem que si observes el comportament del teu gos tenint en compte alguns punts clau de la psicològica canina podreu entendre-us millor mútuament.

El gos descendeix del llop, però no és un llop.

El gos descendeix del llop. Hi ha certs aspectes del comportament dels gossos que són herència del seu avantpassat salvatge el llop.

Per exemple, tot i que els nostres gossos domèstics no necessiten caçar per sobreviure, la conducta de joc dels gossos és una conducta fortament arrelada en l’espècie.

El joc reprodueix la seqüència de caça del depredador: cerca – aguait – persecució – presa – matar – transportar –  ingerir. Depenent de la raça i les característiques individuals, cada gos haurà desenvolupat unes o altres parts de la seqüència.

Jugar rutinàriament amb el nostre gos és molt important per al seu benestar emocional.

A través del joc, hem de deixar expressar a cada gos les parts de la seqüència de caça que necessiti expressar.

Idees com les de que fomentar la pressa en el joc o deixar-li matar la joguina indueixen a la agressivitat són falses creences que no ajuden al desenvolupament emocional dels nostres gossos.

Un altre aspecte important de la psicologia canina relacionat amb l’herència del llop és el fet de que els gossos són animals socials.

Els llops no són solitaris, viuen en família i els gossos segueixen tenint la necessitat de viure dins d’un grup social. L’aïllament social (gossos de finca, o gossos que passen tot el dia sols) poden desencadenar problemes seriosos de conducta, perquè representa una situació antinatural per al gos.

EL gos no és un llop. En l’extrem oposat, hem de dir que explicar la psicologia canina basant-nos completament en l’etologia del llop és un error.

Aquest problema el trobem especialment quan es parla del tema de que s’ha d’ensenyar al gos qui és el líder de la manada. Les famílies de llops tenen jerarquies molt establertes, en canvi en els gossos, no està tan clar que cadascun tingui una posició social dins del grup i encara menys si parlem de la relació que s’estableix entre gossos i humans.

Per acostar-se a la psicologia canina hem d’acceptar que no té sentit la idea de que hem de mostrar-nos dominants amb el nostre gos i fer-lo sumís. I menys encara si això implica l’ús de la força.

En tot cas, hem de mostrar-nos com una figura de referència, en qui el nostre gos confiï i pugui acudir en cas de conflicte.

La conducta és l’expressió d’una emoció

No podem pretendre canviar el comportament dels gossos només premiant o castigant conductes.

Hem de preguntar-nos sempre què està sentint el nostre gos per comportar-se de tal manera i intentar que la nostra intervenció vagi dirigida a modificar o regular l’emoció causant de la conducta.

Això no sempre és senzill i en moltes ocasions pot requerir ajuda d’un professional.

Els gossos són ésser amorals

La ment dels gossos no compren els conceptes de El Bé i El Mal. Pensar que el nostre gos ‘sap que ha fet alguna cosa mal feta’ o que ‘ha de comportar-se de X manera perquè és el correcte’ és atribuir als gossos característiques humanes.

El comportament dels gossos es regeix pels conceptes de Segur i Perillós o Plaent i Desagradable. Per tant, si una acció li suposa una conseqüència que ell considera desagradable o que amenaça la seva integritat física, deixarà de fer-la. Si una acció li suposa una conseqüència que per a ell és plaent i a més és segura la farà amb més freqüència.

Les necessitats mentals són tan importants com les físiques

Tota persona que adquireix un gos té clar que un dels seus requeriments serà sortir a passejar cada dia i que si a mes té alguna estona en la que pugui córrer encara millor.

No obstant, poques persones tenen clar que la majoria dels gossos també requereixen que els hi donem treball al seu cap. Els treballs d’olfacte, els exercicis d’obediència o les habilitats canines i els jocs cognitius aportaran l’estimulació mental necessària per contribuir en la prevenció de problemes de comportament.

La raça SI importa

Conèixer les característiques i necessitats de la raça del nostre gos ens permetrà estar més preparats per saber cobrir els seus requeriments. La raça del gos no defineix la psicologia canina, però sí té una important influència sobre el temperament i el caràcter de l’individu.

Si tot i aquestes bases segueixes pensant que no acabes d’entendre algun dels aspectes del comportament del teu gos o de la psicologia canina, pots contactar amb nosaltres i t’ajudarem a establir una comunicació efectiva entre el teu company i tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LLAMAR AHORA