psicologia canina
Quines són les bases de la psicologia canina?
16 juny, 2018
joguines interactius per a gossos
Jocs interactius per a gossos que li faran gaudir
22 juny, 2018
Mostrar todos
Ansiedad. Cómo conseguir que tu perro deje de destrozar cosas en casa cuando se queda solo. Superación de la ansiedad por separación de los perros cuando no estamos en casa

Avui dia és un problema molt comú, ja que la vida actual no ens permet estar al costat dels nostres gossos tot el dia, per contra aquests temps atrafegats, ens obliguen a estar cada vegada menys temps amb ells.

Tinguem en compte que en els orígens de la relació humà-cànid, passàvem la major part del dia junts, ells ens vigilaven els ramats, les propietats i muntaven guàrdia a la nit. Com veieu no només estaven molt a prop nostre sinó que a més exercien una funció important, tant per a nosaltres com per a ells, ja que les seves tasques els proporcionaven la nostra companyia i aliment. No és d’estranyar, que en l’actualitat, en no requerir una tasca específica i disposar d’aliment gratis, al estar menys temps al nostre costat, es succeeixin els problemes, i entre ells el d’ansietat per separació. Una fórmula per evitar arribar a aquesta situació és la de participar en una activitat conjunta, ja sigui un esport com l’obediència esportiva, l’agility, o tasques de salvament i rescat basades en l’olfacte. Amb la pràctica continuada de l’activitat escollida, dos o tres dies a la setmana seria suficient per crear equip i que ells se sentin útils i vosaltres gaudiu d’un company equilibrat i feliç.

Per diagnosticar l’ansietat per separació, el primer és reconèixer-la, encara que us soni estrany hi ha altres conductes molt similars que ens poden fer confondre aquest trastorn, fent un mal diagnòstic i per tant un tractament inadequat.

Marcadors

Els principals marcadors d’aquest trastorn són:

  • Es produeixen quan el gos es queda sol a casa.
  • Tendència a trencar, rosegar qualsevol cosa al seu abast, amb preferència cap els vostres objectes preferits, roba, calçat, etc.
  • Alteració d’hàbits higiènics.
  • Mostres d’ansietat, com saltar-sobre en tornar a casa, orinar al veure-us, etc.
  • Que el gos no tingui accés als seus amos, tot i estar aquests en el domicili.
  • Canvis bruscos en els hàbits diaris, com pot ocórrer en el cas que el membre de la família que el passeja normalment no pugui fer-ho, per malaltia, defunció o qualsevol altra circumstància.
  • Per estar sempre amb el nostre gos, per exemple estem sense feina i passem tot el dia amb ell, ens surt una feina i de cop i volta gairebé no hi som.
  • Canvi de domicili.
  • Aïllament social, si passa llargs períodes en gàbies, transportins o en una residència que no interactuïn amb ell.
  • Algun succés que passi mentre el gos aquest sol a casa i li produeixi un estat d’indefensió.
  • Lladrucs, plors i sanglots continus, portant-ho a un estat d’esgotament.
  • Auto lesionar-se.

Com podeu veure, hi ha un munt de variables i combinacions d’aquestes, que ens ajudaran a saber si ens trobem davant d’un cas d’ansietat per separació o de qualsevol altre problema.

Per a un tractament eficaç és imprescindible, que la nostra valoració contempli tots i cada un dels marcadors, el millor definits possible, de tal manera que tinguem molt clar quines són les conductes a tractar i poder establir un pla de treball coherent i sense fissures.

El tractament d’aquests casos sol ser bastant bo, assolint un nivell d’èxits elevat, sempre que se segueixin les noves pautes i es mantinguin en el temps.

Hem d’evitar animar el nostre gos a seguir comportant-se de una manera perjudicial, tant per a ell com per a la relació familiar.

Pautes a seguir

Una de les primeres

Coses que farem és no saludar el nostre gos de manera efusiva en arribar a casa, i encara menys si ens està saltant sobre o reclamant l’atenció activament, només quan veiem que ha cessat en el seu intent que estiguem per ell, el podrem saludar, i no efusivament, n’hi haurà prou amb un “hola guapo/a” acompanyat d’una carícia suau i lenta, de no fer-ho així ell tornarà a excitar-se, el que no ens interessa.

Trencarem la rutina

El nostre protocol habitual, a les nostres sortides, fent-ho imprevisible per a ell, de manera que agafarem claus, jaqueta, bossa, etc. I ens dirigirem cap a la porta, sense sortir de casa tornarem a deixar tot menys la claus, en uns minuts i quan menys s’ho esperi ens dirigim a la porta i a les hores sortim sense més ni li parlem ni ho animem a seguir-nos, només sortim, ens quedem al replà un parell de minuts i tornem a entrar, tampoc li direm res si no és que aquest súper tranquil, en aquest cas si podem dir-li hola de forma tranquil·la i sense excitar-lo. Aquest exercici ho anirem repetint a diferents hores i augmentarem el temps de les absències progressivament.

Deixarem joguines Interactives

En els llocs on sol trencar coses, és preferible pecar d’excés en la quantitat de joguines que no per defecte, igual que en la varietat. Podeu fer servir joguines que porten premis comestibles dins o mossegadors, i millor si utilitzes els dos tipus al mateix temps. Quan tornis recull-les, aquestes joguines només sortiran per ajudar-nos en el tractament, si decideixes jugar amb ells a casa, tan aviat com s’acabi el joc retirar-les.

És molt important

Que quan tornem a casa si hi ha destrosses no ens enfadem amb ell, no ho renyim, només ens relacionarem de manera amable i sense mal humor, encara que per dins estiguem tirant ven emprenyats.

Quan estiguem a casa

Només interactuarem amb ell quan estigui tranquil i sense que els nostres jocs produeixin un estat d’excitació, és molt important entendre que un gos excitat pot fer gràcia un moment però si no té la capacitat de tornar a un estat neutre, tenim un problema, és per aquest motiu que insisteixo tant en aquest punt. Evidentment això no és una ciència exacta, pel que us recomano anar a un tècnic en modificació de conductes, ja que pot haver variables que aquí no es contemplen, un especialista té eines, coneixements i aptituds que no es poden transmetre amb un petit escrit .

Dir-vos que aquest NO és un manual, ni pretén ser-ho, la meva intenció en escriure aquest article és facilitar la presa de consciència d’aquest problema i que pugueu veure si el vostre gos està patint d’aquesta malaltia, i així acudir a un professional.

Com sempre estic desitjós de rebre la vostra opinió, i si necessites fer alguna consulta no ho dubtis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LLAMAR AHORA